La radicalitat del que té sentit
Com la consciència i el sentit es converteixen en refugis davant la barbàrie exterior — i la interior.
Fa una setmana vaig anar al teatre a veure l'obra " Els contrabandistes de llibres de Daraya", a partir de la obra de Delphine Minoui, dirigida per Iban Beltran, i interpretada per Ilyass El Ouahdani, Laura Rosel Marwan Sabri i Jorge-Yamam
L'impacte emocional de l'obra està en mi encara.
El de la guerra i la brutalitat, i també el de la dignitat humana que emergeix de l'esperança i el sentit.
Sento ressonar dins meu la fermesa d'aquests nois recolectors de llibres enmig del caos, sabent que la seva tasca té un sentit profund que és humanitzar les seves vides i les dels seus veïns i veïnes enmig de la barbàrie. I el de la periodista incansable que a través del vincle expandeix aquesta onada.
L'esperança en el que té sentit més enllà del resultat, sobretot quan tanta incertesa i tenebra envolta el resultat.
La radicalitat del que té sentit.
I, d'alguna manera, des del privilegi de viure en un territori on no cauen bombes, miro també la desolació, intempèrie i incertesa amb la que ens relacionem les persones en el nostre dia a dia.
I com el procés terapèutic és sostenir una consciència que busca la coherència del que té sentit.
De sostenir una vida que s'obre pas al cada instant quan ens mantenim propers a aquest sentit que és més enllà del resultat.
I com això és l'esperança.
Vull seguir parlant sobre l’esperança, i com en un moment en que, com diu Byung-Chul Han, vivim en una societat del rendiment estem allunyats i allunyades ( d’avegades amb molta dificultat de retorn) a l’apertura a una existència que té sentit més enllà dels productes/resultats que n’extraiem.
